Sacsejar conciències

Posted on 16 Abril, 2009

0


Manresa, amb el Pont Vell en primer terme i la basílica de Santa Maria de la Seu al fons

Manresa, amb el Pont Vell en primer terme i la basílica de Santa Maria de la Seu al fons

Són més de les deu de la nit i just acabo d’arribar de donar una conferència ( Aquesta crisi no és meva ) al Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa, orgullós cap i casal de la Catalunya Central, però no he volgut deixar d’afegir un post ara que tinc fresc el debat que s’ha suscitat.

En hora i mitja xerrant he tingut ocasió de dir un munt de coses, però la polèmica s’ha despertat quan he dit que, de vegades, a la vida, mal que ens pesi, hem de renunciar a coses oa persones que ens han estat envoltant fins al present.

Fa mal canviar i fa mal perdre les propietats i, sobre tot, les relacions que hem anat adquirint al llarg del viatge vital o professional, però la vida és així, oi?

No sempre podem continuar al costat d’aquelles persones amb qui hem compartit, ja sigui en el camp familiar, professional, d’amistats…<

De vegades, cal deixar que algú del nostre entorn marxi pel seu propi bé, i fins i tot algun cop ens veiem en el dolorós però necessari tràngol de fer marxar algú del nostre costat pel nostre propi bé.

Repeteixo: dolorós, però de vegades absolutament necessari.

Per a un ponent tampoc no és agradable adonar-se que algú marxa, quan acaba la teva conferència, amb mal gust de boca, però la missió d’un gestor del canvi no és dir allò que a l’auditori li agradaria sentir, sinó fer reflexionar, de vegades fins i tot sacsejar la consciència… Després cadascú pren les seves pròpies decisions i actua en conseqüència amb el seu criteri.

El gust de prendre consciència que les teves paraules han creat polèmica i debat, que entre l’auditori hi ha partidaris i retractors del que has exposat, és agredolç: per una banda, molesta ferir susceptibilitats; però per l’altra significa que alguna cosa han remogut les teves paraules en la conciència dels qui t’escoltaven, la qual cosa no deixa de ser allò pel que realment cobres.

Advertisements
Posted in: La vida i tal