RSE i comunicació

Posted on 20 Abril, 2009

0


La RSE requereix de polítiques comunicatives en totes les direccions, i no de simples accions informatives. Imatge apareguda a Institución futuro.

La RSE requereix de polítiques comunicatives en totes les direccions, i no de simples accions informatives. Imatge apareguda a Institución futuro.

Deixeu-me seguir, en part, amb el fil de l’últim post.

Em sembla evident que els dissenys dels models de responsabilitat social a les empreses han de ser moldejables i flexibles, per tal que es puguin adaptar sense problemes a cadascun dels models organitzatius, transformant-se en una aportació de valor i no en un obstacle al desenvolupament empresarial, com passaria en altre cas.

Ara bé, a l’hora de definir les estratègies, cal que s’adoptin, també, mecanismes que supeditin clarament les futures decisions de cadascun dels órgans de l’empresa a la política de RSE.

Senzillament, perquè si no és així la RSE es quedarà en una bonica declaració d’intencions, una mica com aquell electrodomèstic (a tots ens ha passat algun cop) que vàrem comprar un dia pensant que seria tan pràctic i que, un cop passada la novetat, no hem tornat a fer servir.

I, per que això no passi, per tal d’assegurar l’èxit de la implantació de les mesures socialment responsables, s’han de donar tres circumstàncies imprescindibles.

Primera, que els òrgans encarregats del control i implementació de les polítiques sobre responsabilitat social estiguin representats amb poder decisori en la més alta direcció de l’empresa, aquella que pren les decisions més estratègiques.

Segona, que en aquests òrgans hi hagi una representació efectiva tant dels quadres mitjos de l’organització com de les persones treballadores. En empreses de determinada dimensió, fins i tot, la composició d’aquests equips hauria de ser representativa de la pròpia estructura social de l’entitat, sense obviar les minories.

I tercera, que les polítiques de comunicació interna de l’empresa siguin valentes i fermes actuant, a més, en totes les direccions; és a dir, no senzillament una política informativa de fets consumats, sinó una comunicació real encarada a generar la complicitat de tots els agents interns, gràcies a la seva implicació activa.

No es que reivindiqui mètodos d’actuació assemblearis, que naturalment no tenen cabuda en el dia a dia de la vertiginosa vida d’una empresa, pero sí crec imprescindible que el capítol sobre comunicació (que la pròpia redacció de l’estratègia de RSE hauria de portar incorporat per definició) ha de tenir una rellevància especial, tanta com la que es pugui donar a les polítiques d’igualtat, per exemple, ja que suposa la definició de la política de participació interna, única forma de garantir l’autèntica responsabilitat de cara als stakeholders interns.

Anuncis
Posted in: La vida i tal