La pensió de Fernández Ordóñez

Posted on 27 Abril, 2009

0


Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banco de España

Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banco de España

Les declaracions que durant les últimes setmanes ha fet el governador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, han aixecat polseguera.

Fernández Ordóñez diu que el sistema de pensions espanyol corre el risc de quedar-se sense diners per pagar tots els beneficiaris.

Estic d’acord que un personantge de la posició del governador del Banco de España segurament ha de vigilar molt les seves declaracions, perquè poden crear una situació de pànic entre la població. Però això no significa que les seves apreciacions no s’adiguin amb la veritat.

I la veritat és que  el sistema espanyol de pensions s’assembla massa al denominat sistema piramidal.

No ho creieu? O bé no coneixeu en què consisteix una piràmide? Deixeu-me buscar una definició de piràmide en aquest context. La Wikipedia diu que:

En economía es coneix com piràmide un esquema de negocis que es basa en què els participantes aportin més clients amb l’objectiu que els nous participants produeixin beneficios als participants precedents.

Un model força similar a com funciona el nostre sistema de pensions. Fa anys jo mateix pensava que no; que l’Estat no podia ser tan inconscient, i que les aportacions que jo feia cada mes a la Seguretat Social eren invertides, capitalitzades salvaguardades i garantides per l’Estat fins al moment que jo tingués necessitat de rebre’n una prestació.

Res més lluny de la realitat: les aportacions que cadascú de nosaltres fa a la Seguretat Social avui serveixen per pagar avui mateix les prestacions dels beneficiaris actuals del sistema.

I, malhauradament per a nosaltres, la veritat és, també, que els sistemes piramidals són insostenibles per definició. De fet, la llei els tipifica com estafes.

No importa quant creixi, després del col·laps, aproximadament el 88% dels participants perden.

No importa quant creixi, després del col·lapse, aproximadament el 88% dels participants perden.

Una altra cita de la Wikipedia:

El risc d’un esquema piramidal és que funciona mentre existeixin nous participants en quantitat suficient. Quan la població de possibles participants se satura, els beneficis dels participants originals disminueixen i molts participants acaben sense cap benefici després d’aver finançat els guanys dels primers.

Per tant, jo també crec que es fa del tot imprescindible un exercici de rigor, però també de creativitat per redissenyar el sistema públic de pensions, abans que no sigui massa tard i es produeixi aquesta saturació de participants que faci insostenible el model.

De res serveix allargar la vida laboral dels contribuents, ni obligant-nos a jubilar-nos més vells, ni obligant-nos a treballar des de més joves. Qualsevol mesura en aquest sentit no és més que un pedaç que allarga l’agonia del sistema, però no soluciona absolutament res.

Si en moments de vaques grasses, els superàvits de l’Estat van a parar a mesures com regalar els famosos 400 euros de Zapatero en comptes de fer-los servir per mirar de tombar de forma definitiva la truita del sistema, en moments de vaques magres com l’actal acabarem lamentant-ho sense remissió.

Anuncis
Posted in: La vida i tal