Costa Brava

Fa ja una colla d’anys, envoltat d’una sèrie de circumstàncies que van ajudar-me a prendre la decisió, vaig traslladar la meva residència a la Costa Brava.

Com a tantes persones, el mar sempre m’havia atret, i un dels somnis que volia realitzar era viure a la costa. I, per païsatge, per aigües cristallines, per contrast entre blau i verd, enlloc com la Costa Brava.

La il·lusió que fan les petites i grans coses que hom va aconseguint a la vida, però, és relativament efímera i, un cop acostumats al que ja no és novetat, deixem de donar-les tot el valor que tenien.

Avui, però, potser més que mai, i per un altre cúmul de circumstàncies, torno a recordar els motius que van impulsar-me a triar per viure-hi aquest maravellós indret català, on els pins semblen inclinar-se a remullar les seves fulles al mar transparent.

El poblet on visc no sol ser considerat, des del meu punt de vista, amb un criteri totalment errat, un dels més atractius de la Costa Brava. Sí són evidents, en la façana marítima d’una part del municipi, els desgavells urbanístics d’èpoques passades, amb un skyline de desconcertants estructures més aviat lletges.

També resulta igualment palès un model turístic poc encertat, que prima la quantitat per sobre de la qualitat, en relació als turístes que ens visiten.

Però només cal caminar un parell de quilòmetres al sud o al nord, dintre del mateix poble, per trobar païsatges que res tenen que envejar als més cobejats d’aquest sector de costa.

Si, tradicionalment, tota aquesta pila de turistes arriben cercant, més que sol i platja com s’acostuma a dir, sangria i cervesa barates, també es cert que, sovint, es conformen amb la platja que tenen davant de l’hotel, i deixen, afortunadament per a aquells que ens estimem més un xic de tranquilitat -en la mida del possible, tampoc no es poden esperar miracles a la costa els mesos d’estiu-, els tresors païsagístics que, en alguns casos, estan només a uns centenars de metres d’on ells s’aglomeren.

Posted in: Imatges