Peix, llimona i poca cosa més

Posted on 3 Agost, 2010

0


Els que em coneixen de més a prop, ja ho saben: sóc un enamorat del Perú i de la seva cuina -podeu dir que sóc un amant de la gastronomia en general i no us equivocaríeu pas, però la peruana la trobo excepcional-.

I, entre els plats d’aquest meravellós país ple de contrastos, si m’hagués de quedar amb algun seria, sense dubte, amb el cebiche -o ceviche, o sebiche o seviche, per no ferir la susceptibilitat dels que ho escriuen així, però això són figues d’un altre paner-.

Hi ha diversos països que tenen un plat anomenat cebiche, com ara Xile, on el preparen de forma similar als peruans, fins a Equador, on s’assembla molt més al que els peruans dirien un chupe de pescado, i nosaltres una sopa.

Però, què voleu que us digui? La simplicitat en la gastronomia -quan aquesta simplicitat té, com diria el Carlos Arguiñano, fonament-, és una qualitat que em resulta admirable, així que d’entre tots els cebiches que es fan i es desfan, trio el peruà a ulls clucs.

Els ingrgedients del cebiche són pocs i naturals: peix blanc (ni massa tou, ni massa fibrós; idealment, corvina o, en segon terme, llenguado), llimona (no serveix la típica llimona mediterrània, cal que siguin llimones verdes i petites com les que es fan a Llatinoamèrica), ají limo (una varietat de pebrot groc lleugerament picant),  ceba  i sal.

El peix es macera uns minuts amb la sal i el suc de la llimona (l’àcid de la qual el cou), i després s’hi afegeix la ceba i l’ají tallats en juliana.

Difícilment més simple i difícilment més bo!

Hi ha qui afegeix cilantre -culantro, per als peruans- o substitueix l’ají per rocoto -una altra varietat de pebrot, aquest vermell-, però no deixen de ser petites variants de la recepta original i bàsica.

Si voleu veure la recepta explicada per una exelència peruana en el camp de la gastronomia, i especialment del cebiche, podeu visitar la web de Lucho Delboy.

Anuncis