Lo cortés no quita lo valiente

Posted on 10 Setembre, 2010

1


Sóc un apassionat de les noves tecnologies, fins al punt que hi ha qui diu que sóc un freakie, i a mi no em sap pas greu.

Professionalment, vaig pels centres d’ensenyament cantant les excel·lències dels continguts digitals, dels EVA, de les TIC i de les TAC.

Penso, sincerament, que la inclusió dels ordinadors i els materials pedagògics digitals interactius a les aules, acompanyats d’un adequat canvi metodològic, significa un important pas endavant en el model educatiu del nostre país.

Però hi ha un parell de coses que m’intraquilitzen.

Una d’elles és que alguns professors, per por del canvi, per tradició, per manca de coneixements, per mandra o per qualsevol altre motiu, hagin triat per als seus alumnes uns materials que no fan res més que traslladar el contingut dels llibres de paper al suport informàtic.

Fan un flac favor al sistema educatiu si no aprofiten la finestra oberta al món i el recurs excepcional que signifiquen l’ordinador i Internet a l’aula, i es conformen amb projectar en una pantalla d’ordinador el contingut d’un llibre de paper.

Si això hagués d’estar així, jo mateix pujaria al carro dels que diuen que hom no guanya res amb l’ús de la informàtica a l’educació.

Les virtuts dels materials digitals enfront dels analògics rauen en la seva interactivitat, la seva capacitat multimèdia, i el canvi metodològic que, sense que professorat ni alumnat hagin de forçar-lo, provoquen.

Per això, triar uns materials que no fan més que canviar el suport de paper pels xips, no aporta cap avantatge ni cap avanç.

L’altra cosa que em preocupa és encara més difícil d’explicar.

Moltes persones, tant de dins com de fora del món de l’educació, es pensen que els ordinadors i els materials digitals substitueixen tota la resta de recursos que s’han utilitzat fins ara, i que per això han de fer que els alumnes deixin de llegir o de pensar, com han hagut de fer sempre.

El meu desacord més radical.

Si jo exercís com a docent a secundària, no voldria que els meus alumnes es perdessin l’olor dels llibres, no permetria que deixessin de sentir el tacte de la ploma (si per mi fos, tots escriurien amb ploma) entre els dits, no consentiria en deixar de veure la seva cal·ligrafia, en cap cas renunciaria a ajudar a despertar el seu pensament crític.

El llibre digitalEls ordinadors poden arribar a substituir moltes coses, però només hem de permetre que substitueixin aquelles coses sobre les que presenten avantatges.

Sense dubte, que els alumnes vegin una animació representant les fases de la reproducció cel·lular, és preferible a presentar-los unes imatges estàtiques que il·lustrin el mateix.

La simulació d’un eclipsi en un suport multimèdia és molt més entenedora que l’explicació que pugui fer-ne qualsevol text imprès.

Però els nostres alumnes no fan auto aprenentatge, sinó que tenen uns professionals al davant que els acompanyen i els motiven.

I és en bona part al professor a qui correspon la responsabilitat de fer que als seus alumnes els interessi llegir Shakespeare, Rodoreda, Cervantes o Espriu; que aprenguin com es tracen les línies rectes sobre un paper blanc; que puguin sumar mentalment el tiquet del supermercat; que facin valer els seus arguments en un debat sobre política, economia o futbol.

Per tant, igual que em declaro amant de les noves tecnologies, em confesso enamorat de les antigues; i no crec que la substitució del llibre de text imprès per materials digitals hagi de suposar la desaparició de cap altre dels recursos que els docents tenen al seu abast, malgrat que algunes veus (en algunes ocasions, sospito que interessades) diguin el contrari.

Per tant, per a mi, benvinguts els materials digitals, i visca els llibres.

Advertisements
Posted in: La vida i tal