Catalonia is not Castile

Posted on 11 Octubre, 2010

0


Hom parla i parla i parla de la desafecció de Catalunya amb Espanya, que molts catalans no se senten espanyols i que molts espanyols pensen que Catalunya hauria de sentir-se més integrada a Espanya.

I, molt i molt sovint, es posa l’exemple dels Estats Units d’Amèrica: ells sí que són uns patriotes i no tenen problemes en sentir-se representats per una sola bandera; ells fan pinya al voltant d’una constitució i d’un president de la república.

Per què, doncs, els catalans s’entossudeixen a no voler pertànyer a un país dividit en autonomies, amb un cap d’estat comú i unes institucions que ens representin a tots?

Personalment, ho tinc ben clar i, potser és perquè sóc dur i en realitat pixo fora de test, o potser és per alguna raó interessada que no arribo a entendre, però m’estranya que el raonament que jo faig no estigui estès entre l’opinió pública.

El problema d’aquesta desafecció no existiria probablement si l’antic regne de Castella no hagués intentat històricament, com segueix fent-ho ara, apropiar-se d’Espanya com una marca pròpia, amb tots els drets registrats.

La dicotomia, en realitat, no hauria de ser Catalunya-Espanya, sinó Catalunya-Castella.

Si els castellans fossin, en aquest sentit, més humils, i volguessin adonar-se que Espanya no els pertany, sinó que resulta de la unió entre diversos regnes, entre els quals el propi regne castellà i l’aragonès (format, per la seva banda, pel regne d’Aragó i el Comptat de Barcelona), penso que tot seria més senzill.

Imaginem-nos que el nom d’Espanya desaparegués i fos substituït, per exemple, pel dels Estats Units de la Península Ibèrica. Un país format pels regnes històrics que ara formen Espanya, amb una representació de cadascun d’ells a les institucions, amb el respecte degut a les llengües i tradicions que els són pròpies.

Casos similars els podem trobar no gaire lluny nostre: és precisament la forma política de Suïssa o de la menys exòtica Alemanya. I, de fet, no s’assembla moltíssim al que tenim ja ara i, sobretot al que Espanya ha gaudit en molts moments de la seva història?

No seria molt més còmode per a tots els regnes que en formarien part? Potser no, és clar, potser no seria molt còmode per a Castella, l’única que realment es troba realment a gust pensant que és el melic de l’actual Espanya.

En qualsevol cas, després de la Guerra de Successió, que com és sabut enfrontà bàsicament Aragó i Castella, el victoriós rei Borbó, recolzat per aquests últims, els donà un tracte de favor que, amb el pas del temps i de la història, ha esdevingut la realitat espanyola actual.

Estic convençut, per tant, que cap català no tindria el més petit problema en sentir-se espanyol si no fos pels esforços històrics dels castellans que ser espanyol signifiqui ser castellà per dret de conquesta.

En canvi, mentre la preponderància castellana s’intenti mantenir, ni sistemes polítics federals ni qualsevol altra mesura donarà lloc a que pobles com el català, el basc o el gallec se sentin a gust en aquest país.

Advertisements
Posted in: General