No me’n puc estar

Posted on 5 Juny, 2011

0


Imatge d'una aula amb ordinadors per als alumnes

Imatge d'una aula amb ordinadors per als alumnes

Ho sento, però no puc estar-me’n. Mira que li he donat voltes i voltes abans d’escriure aquesta entrada, però no puc callar. I és que estic fins on no sona de sentir dir que la utilització dels ordinadors a les aules crea problemes de disciplina perquè els alumnes els fan servir per a coses alienes a l’ensenyament: xarxes socials, xats, etc.

Les coses com siguin, només és una minoria de docents els que diuen això, però és que passa massa sovint que les minories són les que fan més soroll. I també les que fan més mal.

Afirmar que la utilització dels ordinadors a l’aula per part dels alumnes crea aquest tipus de problema, només pot ser fruit de dues coses, una d’elles amb dues variants:

Primera possibilitat: que qui ho diu tingui ganes de fer la punyeta, i

Segona possibilitat: que qui ho diu sigui un inepte.

Aquesta segona possibilitat és la que, al seu torn, pot tenir dues variants:

Primera variant: la seva ineptitud es deriva d’una falta de coneixements per manca de formació.

Segona variant: la seva ineptitud és conseqüència d’una actitud personal que fa que, per molta formació que rebi, mai no aconseguirà les aptituds necessàries per portar una classe. En altres paraules: a aquest element, en realitat, li rellisca que els seus alumnes assoleixin les competències bàsiques, i només vol que el deixin viure del mínim esforç, assegut a la seva taula de professor mentre els alumnes seuen sense fer soroll per no destorbar-lo.

I, tancant el cercle, aquesta última espècie és la que es dedica a fer la punyeta, amb la qual cosa hauríem de concloure que aquests últims es troben exactament en el cas primer, així que simplifiquem: professor, si mentre estàs a l’aula els teus alumnes xategen o passegen pel Feisbuc, o et falta formació -en aquest cas, tranquil, n’hi ha que estarem contentíssims d’ajudar-te que això s’arregli- o en realitat no t’importa el que facin els teus alumnes, i només ho fas públic perquè l’inepte de cor necessita, per tal de justificar-se, imputar a causes externes la seva pròpia incompetència.

Quan jo estudiava, no n’hi havia pas, d’ordinadors a les aules (de fet, fa tants anys que pràcticament no hi havia ordinadors enlloc), i sempre hi havia els alumnes que posaven els cinc sentits a la seva feina d’aprendre, i d’altres que aprofitaven qualsevol descuit del professor per distreure’s en qualsevol activitat, des de xerrar amb el company a fabricar avions de paper o fer dibuixos obscens a les pàgines dels llibres, per exemple.

I sempre hi havia el professor o la professora que es feia respectar, que sabia fer que els alumnes s’interessessin per les seves explicacions o per les activitats que els tocava fer, i l’altre per al qual l’hora que passava a l’aula intentava passar-la amb el mínim destorb possible per part dels alumnes, intentant tot just que la classe no es transformés en una disbauxa massa evident -potser perquè això l’hagués impedit de fer les seves lectures o corregir els exàmens d’un altre grup que hauria hagut de corregir en les hores destinades a això-.

I l’experiència em diu que això no ha canviat.

Segueix havent alumnes que miren de no haver de treballar, sinó de passar l’hora de classe fent qualsevol altra cosa, mentre que d’altres actuen de forma responsable. I segueix passant el mateix amb el professorat.

Anuncis