Educat 2.0 i la comprensió lectora de la premsa

Posted on 11 Juny, 2011

0


Alumnes davant d'un ordinador

Alumnes davant d'un ordinador

Sempre hi ha qui veu l’ampolla mig plena i qui la veu mig buida, això és inevitable.

També hi haurà sempre qui serà capaç d’entendre el que sent o el que llegeix per després explicar-ho i qui no tindrà la capacitat per fer-ho.

Però, sincerament, de la premsa i, per tant, dels periodistes esperava més.

En concret, penso que els titulars que anuncien els articles sobre la roda de premsa de la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, d’aquesta setmana, sobre el model d’introducció de les TIC a les aules, denoten o bé una nul·la comprensió lectora, o bé (tot i que estic segur que no, és clar), algun tipus d’interès amagat a l’hora de redactar-los.

Textos de l’estil “Ensenyament atura els ordinadors a l’aula” són estranyament (o potser volgudament?) enganyosos.

En realitat, els centres que fins ara gaudien d’aquest model tenen l’opció de continuar exactament com estaven, sense que res variï.

I, pel que fa als centres que no estaven inclosos en el projecte Educat 1×1, pel que la Consellera ha anunciat de viva veu, i el que el gabinet de premsa del Departament ha posat per escrit, rebran dotacions econòmiques per implantar un model educatiu en el qual els recursos digitals tinguin tanta rellevància com els propis centres vulguin.

Gairebé l’única cosa que varia, amb el nou Educat 2.0, és que els centres educatius no hauran de triar entre llibres de paper i materials digitals, sinó que podran compatibilitzar les dues eines.

No entenc que això signifiqui en cap cas que els ordinadors (o millor, les tecnologies de la informació i la comunicació) quedin exclosos de les aules. No entenc que, en cap cas, el que es pretengui és que els alumnes catalans no tinguin accés a aquestes tecnologies. No entenc, en absolut, que un model en què es permeti als docents i als centres, utilitzar materials en diferents suports, representi frenar l’ús dels ordinadors a les aules.

Hi ha un canvi de matisos, i la propietat dels ordinadors no serà dels alumnes, però hi haurà la mateixa subvenció econòmica amb la mateixa finalitat (l’adquisició de materials digitals i equipaments informàtics).

D’on es pot extreure, doncs, que “Ensenyament aturi els ordinadors a l’aula”?

D’altra banda, personalment no penso que el fet que llibres de paper convisquin amb recursos TIC sigui negatiu.

De fet, el que estava succeint amb la implantació de l’Educat 1×1 és que, de forma més o menys oculta, una immensa part del professorat estava fent-los conviure, i això a base de fotocòpies, impressió de dossiers i manuals, etcètera.

Des del meu punt de vista, els recursos digitals han de sumar i no restar. Hi haurà llibres que se substituiran, hi haurà docents que no faran utilitzar llibres als alumnes, hi haurà qui farà els seus propis materials… El que hem d’aconseguir amb les TIC és donar moltes més possibilitats, ajudar a atendre la diversitat entesa en un sentit ampli, ja que hi ha alumnes diversos, però també professors i centres diversos, amb diversos graus de formació, d’adaptació, d’inquietud, de destresa…

No, no crec que s’estigui frenant la implantació de les TIC, sinó que s’està apostant per un model en el qual es puguin utilitzar recursos en els diferents formats i suports, guanyant molt i sense renunciar a res.

Anuncis
Posted in: La vida i tal