TICs i d’altres impertinències

Posted on 16 Juny, 2011

2


Eines TIC

Gràcies a l'Institut Joan Oró per les imatges

La setmana passada se’m van fondre els dos fars davanters del cotxe. Eren les nou del vespre, estava a Barcelona i no tenia més remei que fer els vuitanta-i-escaig quilòmetres fins a casa.

Les opcions que se’m plantejaven eren vàries, és clar:

Podia trucar la grua per veure si podien fer-me la reparació de forma ràpida, tot i que la mitja hora o tres quarts d’esperar-los no me l’estalviava ningú.

També podia circular a poc a poc, darrera dels altres cotxes i guiar-me pels seus llums. Quan no hi hagués ningú al davant, però, hauria de posar les llargues. Més valdria que pregués que no m’enxampessin els mossos, si triava aquesta solució.

Una companya que també havia de pujar en direcció a Girona es va oferir a portar-me fins a casa. Això suposava deixar el cotxe a Barcelona i baixar-hi l’endemà amb el tren per tornar de dia i portar-lo al taller.

Tant se val quina opció d’entre aquestes i alguna més vaig triar. El que és rellevant és que vaig plantejar-me-les totes i vaig triar la que em va semblar més adequada a la situació.

I perquè vaig plantejar-me-les? Senzillament perquè tenia un objectiu clar, una fita: arribar a casa aquell mateix vespre.

Si no hagués tingut clar aquest punt de partida, la finalitat que perseguia, tant m’hagueren fet les diferents possibilitats que tenia.

Tu, amic docent imaginari de l’ensenyament obligatori, tens clar quin és el teu objectiu principal de les hores que et passes treballant? Pots tenir-ne diversos: cobrar cada mes, passar les hores lectives el més tranquil·lament possible, fer punts per pujar a les llistes de les “opos”… Però estic segur que tu, precisament tu, amic docent imaginari de l’ensenyament obligatori, tens clar que el teu objectiu primordial (perquè si no no seríem amics) és que els teus alumnes es converteixin en ciutadans amb totes les habilitats necessàries per anar per la vida. Oi? I valores que aquesta és una de les feines de més responsabilitat que es poden exercir.

És que, si no és així, cada vegada que sentis parlar de conceptes com TIC, continguts digitals, materials interactius i un munt més que no cal enumerar, et sonarà tot a noses, càrregues, capricis dels que manen i impertinències dels friquis (deixa’m catalanitzar el mot, que el fem servir cada dia!). Oi?

Si, com a formador, no tinc clar que el meu objectiu és que els meus alumnes es formin en allò que s’han de formar, els mitjans em seran indiferents i fins i tot molestos. Les pissarres interactives, els materials digitals i les eines de treball col·laboratiu només m’evocaran les hores que hauré de passar formant-me i els maldecaps que em donaran i, total, per a què? Com a molt, el que demanaré d’aquests mitjans és que m’estalviïn feina!

En canvi, si valoro el que estic fent en el que val en realitat, analitzaré totes les eines que se m’ofereixen, m’adonaré que, si més no algunes d’elles, poden donar-me molt de joc per dinamitzar les classes, per motivar l’alumnat, per ajudar-lo a créixer en habilitats, coneixements i valors… en definitiva, per convertir-se, com dèiem més amunt, en ciutadans capaços d’anar per la vida.

Parafrasejant en Carles Monero: el professor que pugui ser substituït per un ordinador, mereix ser substituït. A la resta, els ordinadors els poden resultar molt útils.

Ús de l'ordinador a l'aula

Anuncis